6:45 a.m. Ni el despertador ha calgut. Nervis, impaciència... Diga-li com vulguis. He mirat les notícies pel twitter de l'ipad. Primera notícia, la mort de Constantino Romero... Uffff... Comencem bé el dia... La segona, que l'Espanyol va empatar ahir amb el Madrid i fa que el Barça sigui campió un dia abans...
 |
| Els Boxes |
A l'estona, he quedat amb en Linu, que sortia en el primer grup. Ha fet 1:18:49 ( al juliol té l'Ironman de Frankurt ) i li ha servit d'entrenament.
A mi m'ha tocat en el segon grup, el de les 10:30. Els nervis anaven creixent a mida que s'apropava l'hora.
Seguint els consells del Club SBR i d'en Linu, ben embadurnat de vaselina, m'he anat posant el traje de neopreno per sobre del mono de triatló. Just quan ha acabat la proba en Marcel, he anat a la platja, a la línia de sortida.
Alla m'he trobat al Ferran i ens hem posat els últims per no molestar.
 |
| A punt per començar |
Alla m'he trobat al Ferran i ens hem posat els últims per no molestar.
Fins la primer bolla, ha anat força bé, he intentat agafar un ritme fins la segona bolla i la recta final, ha sigut la dura... Veia massa lluny l'arribada de la natació. Un de la organització amb el kayak, m'anava parlant, suposo que m'animava, però suficient tenia per anar braçada rere braçada en direcció a la platja, i això que l'aigua està "tranquila", però 750 m son uns quants...
 |
| Som-hi |
Al sortir, he anat al boxes per fer la transició per agafar la bici, m'ho he agafat amb tranquilitat, m'he posat els mitjons, els guants... I de passada, agafava una mica d'aire.
La bici ha anat com m'imaginava, tot el circuit perfecte amb excepció de la pujada de 550 m del 10,75% de desnivell... Un total de 2,2km de pujada trencacames... Circuit de 5 km per quatre voltes per fer un total de 20 km.
 |
| última volta |
I per finalitzar, dos voltes a un circuit de 2,5km de carrera a peu... El pitjor de tot. La part més dura. He intentat agafar un ritme, veia que els corredors m'avançaven a un ritme molt alt, sobretot els que ja acabaven, però a mi, encara em quedava una volta més. Ampolles d'aigua senceres refrescant-me.
Començava a estar cansat, ja portava més d'una hora i en aquest punt, el que més agraeixes són els ànims dels organitzadors pels diferents punts del recorregut, i que dir de quan passava per la zona dels boxes, la família esperant ansiosa l'arribada i animant cada vegada que passava tant quan he sortit de l'aigua, a cada volta de bici i a la arrivada final!!
 |
| amb llàgrimes de l'esforç i de l'emoció |
Començava a estar cansat, ja portava més d'una hora i en aquest punt, el que més agraeixes són els ànims dels organitzadors pels diferents punts del recorregut, i que dir de quan passava per la zona dels boxes, la família esperant ansiosa l'arribada i animant cada vegada que passava tant quan he sortit de l'aigua, a cada volta de bici i a la arrivada final!!
 |
| FINISHER |
És una sensació increïble. La satisfacció és única. L'alegria i emoció per cada pas veient a la gent com anima a tothom. Sentia a la Sílvia animant-me cridant per cada volta que feia. Un patiment, agradable. I les llàgrimes que em queien en moments puntuals de la ràbia i l'esforç que estava fent.
Un record per en Juan Carlos que em va donar forces i a la Sílvia i al Gael perquè són el millor recolzament del món.
Ara toca seguir entrenant i el dia 2 de juny, m'espera la de Mataró.
Salut I Gas!!
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada